Sovint la idea d’indicador es redueix a una mesura concreta situada en una escala predefinida. Aquesta visió tant simplista pot porta a situacions incòmodes al associar un indicador a un objectiu i a una prima, ja que pot incentivar conductes indesitjables. Un indicador de producció que es basi únicament en la mesura del volum produït, pot entrar fàcilment en conflicte amb les àrees de finances, comercial i expedicions inundant els magatzems de producte car, amb baix índex de rotació i amb un nivell de qualitat baix.
Si en canvi el nostre indicador del procés productiu el basem en una ponderació alineada amb els objectius estratègics de la organització de:
- una mesura de l’eficàcia del procés com pot ser l’índex de peces acceptables,
- una segona mesura de l’eficiència del procés com per exemple el consum de recursos o el cost de producció,
tenim la meitat del problema resolt, però ens falta el més important:
- una mesura de l’adaptabilitat del procés i que contextualitzi les dues mesures anteriors, com pot ser l’increment de producció neta respecte l’any anterior o de la previsió.
Una ponderació d’aquests tres aspectes permetrà obtenir un indicador clau d’un procés, però amb una transversalitat que permetrà alinear els esforços dels diferents departaments cap a un objectiu comú.
#kpi #indicadors #quadrecomandament